Dia de barbacoes

Avui al mati m'he passat un bon rato organitzant la maleta, que ja hi tinc masses coses i intentar que tot hi entri mes o menys ordenat ja s'esta fent dificil. Aixi doncs, un cop feta la maleta, he deixat l'alberg enrera, he tornat el cotxe i he agafat l'avio. Havia triat un seient al costat d'una finestra per tal de poder veure les illes, pero m'he trobat en que hi havia un dels dos reactors just davant de la finestra i no he pogut veure res... Si mes no tenia els 10 ultims seients de l'avio per mi sol.

A l'arribar a Honolulu he quedat amb el Blake i la Pascale al meu alberg per anar a fer una barbacoa a una mansio d'uns amics seus al peu d'una de les muntanyes que dona a Honolulu. Despres d'un viatge mes llarg que el de l'avio, he arribat a l'alberg i despres de deixar les coses hem anat primer a buscar els 3 nens dels que temporalment el Blake esta cuidant. Un cop els hem tingut entre nosaltres, hem agafat una furgoneta i ens hem dirigit cap a una mansio on viuen 4 o 5 nois amics d'ells per la muntanya que dona a Honolulu i alla ens hem estat banyant a la piscina que tenen i menjat carn feta a la barbacoa. Ha sigut interessant perque hi havia un noi que havia viscut uns quants anys a Granada i que deia que ara esta vivint temporalment a Hawaii, pero que el seu cor pertany a Espanya i que d'aqui a no molt hi tornaria.

Cap alla les 6 ens n'hem anat a una altra casa, mes al nord de l'illa on hi havia una altra barbacoa. En aquesta he conegut a bastanta gent i tothom em preguntava, "tu ets el que fas couch surfing?" i "d'on ets?" i quan els hi deia que era de Barcelona sempre els hi preguntava si hi havien estat, fins que al final a una li he dit, no et preguntare si hi has estat perque m'he cansat d'aquesta pregunta jeje. Es curios perque en tots aquests dies potser he conegut com 20 o 30 persones, i nomes una era nascuada aqui, tota la resta son gent d'altres punts d'america o del mon que han acabat aqui per alguna rao o altra. I tambe la majoria han viscut a varis llocs de l'estranger. Aixi que tot i que jo era el visitant, sentia com si tots haguessin vist mes mont que jo...