He parlat una rato amb la Pascale que ha sigut la primera en aixecar-se i m'ha dit on hi havia un supermercat on he comprat l'esmorzar per tots. En acabat, quan el Blake ja estava despert la Pascale ens deia que havia d'anar a fer una volta amb un catamara molt gran per coneixer una noia per uns temes del negoci que porta (algo de turisme). Ens ha dit que tenia una entrada gratis i que si voliem, pagant una ens podiem apuntar els dos, aixi que no ens ho hem pensat i hem dit que si.
El catamaran sortia a les 12:30, aixi que el Blake m'ha dit d'ensenyar-me una mica la platja abans d'anar al port (que esta al costat). Si t'ho mires fredament, s'assembla molt a qualsevol de les ciutats massa explotades de la costa espanyola, pero amb una aigua mes bonica i amb ones mes grans i molta gent fent surf :D
Al cap de 30 minuts fent voltes per la platja, hem anat cap al catamaran, on ens hem trobat a la Pascale. Despres d'uns minuts esperant, hem sortit a donar una volta d'unes 2 hores. Amb lo que feia que no agafava un baixell i la meva mala memoria, no recordava amb la facilitat en que em marejo, aixi que al cap de 30 minuts he estat mes marejat que una sopa. Menus mal que quan hem fet mitja volta i hem anat a favor de les ones, el catamara no es movia tant i se m'ha passat.
Durant el viatge la Pascale ha conegut la noia que havia de coneixer, que ha resultat ser una noia nascuda a Hawaii que havia viscut 2 anys a Madrid i parlava un castella perfecte. Estava al catamara amb una noia mexicana amb la que havia compartit pis a Madrid. Hem estat xerrant un rato i m'han semblat molt simpatiques. Aqui tothom menys jo ha viscut com a minim 3 o 4 anys de la seva vida a l'extranjer... et fa sentir una mica inferior, pero bueno. Una foto amb el Blake i la Pascale i un parell de fotos mes des del catamaran.
En acabar la travesia, hem agafat les bicis i hem anat cap a l'apartament, on he aprofitat per fer una migdiada. Per variar m'han comentat que he sobat amb la boca oberta, quin classic :D Despres d'aixo, el Blake m'ha dit que podiem anar a fer surf, que ell m'ensenyaria i em deixaria una taula. Aixi que no ho he dubtat i hem agafat les bicis (la meva sense frens...) amb una taula de dos metres a la ma i hem anat cap a la platja.
La conclusio de la sessio de surf es que es un esport molt dur. Primer has d'anar fins a la zona de les onades nadant damunt de la taula. Aqui han sigut com uns 200 o 300 metres i he arribat alla destrossat. Despres, si ets novato t'has de posar samarreta, perque tota la taula es rasposa perque els peus no rellisquin. Total, que si no estas acostumat, acabes amb la panxa i els mugrons destrossats jeje I apart de tot aixo, es molt xungo agafar onades i ja no us dic posar-se dret. Jo nomes he agafat com 3 onades durant una hora i en cap de les 3 m'he pogut ni acostar a aixecar-me. Tambe es molt divertit veure mentres el Blake esperava onades es podia assentar com si res damunt la taula, jo feia esfor$os titanics per no caure (semblava com si estigues damunt l'atraccio del toro del tibidabo de fa molts anys). Resumint, que esta be per provar, pero no crec que repeteixi si no es per passar-m'hi una setmana sencera i aprendre de veritat.
Al tornar amb la bici, quasi m'espinyo contra una farola per esquivar un tio. Amb frens a la bici i sense taula no hauria passat res, pero les dues coses juntes han fet que la situacio es poses xunga, pero ho he solventat be :D
A l'arribar al pis, ha vingut la novia del Blake a sopar la pasta que ens ha cuinat (el Blake). La Pascale tambe s'ha apuntat i despres hem anat tots en bici a un cine on fan pel.licules per un dollar. Es tant barat perque enlloc de posar les ultimes pelis, posa les de fa 3 mesos! La pel.licula ha estat be, pero tampoc ha matat. A la tornada, estava plovent a bots i barrals, aixi que ens hem quedat ben mullats, pero amb la calor que fa tampoc no passa res.
A l'arribar a casa he anat directe a dormir, que el dia ha sigut molt llarg. Aquest cop he pogut dormir sobre un llit, aixi que segur que la nit sera millor :D
No comments:
Post a Comment