L'ultim dia a les illes el vaig passar a Pearl Harbour. Diria que no fa falta massa introduccio dir que es el famos port on van atacar els japonesos per sorpresa als americans durant la segona guerra mundial.
El lloc no te massa cosa especial apart de la seva importancia historica. Es pot visitar un submari per dintre i agafar una petita embarcacio per anar a una especie de moll que esta damunt de les restes d'una de les embarcacions enfonsades durant l'atac.
El lloc no em va impactar gaire ni emocionar tampoc. El que si que puc dir es que em va agradar molt veure el submari. Tot i que era petit i antic, realment te n'adones de lo complicat que es dissenyar un aparell d'aquests. Tot de tubs per tot arreu, motor diesel, motors electrics per quan el submari esta submergit (perque el motor diesel necessita oxigen per funcionar), etc, etc...
Tambe em va sobtar que els submarins a aquella epoca (i potser ara tambe) anaven sempre per sobre l'aigua, i rarament es submergien i tenien una autonomia ben baixa per sota l'aigua.
Tuesday, 30 June 2009
Monday, 29 June 2009
North Shore: on van els surfistes de veritat
Avui he passat la primera nit en un alberg compartint habitacio i no he dormit gens be. No es que hi hagues molta gent (l'habitacio es de 5 llits i diria que nomes hi som 3 persones) ni que ningu fes soroll, pero per alguna rao no m'he adaptat massa al llit. En qualsevol cas, aprofitant de que per fi estava en un lloc que feia sol, me n'he anat cap a Waikiki (la famos zona de Honolulu) a prendre un rato el sol. Perque esta a Hawaii i no tornar moreno es un pecat!! El que ha passat es que a les 10 el sol picava tant, que ja no em venia mes de gust esta prenent el sol, aixi que en 50 minuts que he estat estirat a la platja no se si m'ha servit de molt. Per lo que he vist a Waikiki hi van molts dels aprenents de surf i fa que la zona d'aigua sigui una mica caotica...
Despres de donar alguna volta pel centre me n'he tornat a l'alberg i he esperat a que el Blake em truques per anar cap a North Shore, la costa nord de l'illa. Mentrestant he conegut al Rafael, un noi austriac que porta 8 mesos viatjant pel mon. Suposo que es normal trobar-te gent aixi en un alberg: deixen la feina i tot endarrera perque ho troben avorrit i se'n van a veure mon fins que se'n cansen o es queden sense diners o troben un lloc on quedar-se.
Cap alla la 1 del migdia he anat cap a casa el Blake i hem agafat el cotxe per anar a North Shore. Alla hem fet una barbacoa a la casa d'unes amigues de la novia del Blake. El que era impressionant es que la casa tenia un jardinet, que arribava just a la platja. A mes, alla totes les cases de primera linia de mar tenen el jardi d'aquesta manera, aixi que donava la sensacio de que cada propietari tenia la seva zona particular de la platja. El millor ha sigut quan he fet "snorkel" per alla i he nadat al costat d'una tortuga que devia fer com a minim mig metre!! M'ha fet molta il.lusio perque m'he sentit com a dins d'un documental durant una estona.
Les vistes de les muntanyes eren molt guapes, sobretot quan s'acostava la posta de sol, que feia que els verds agafessin uns tons diferents.
Al tornar hem anat a buscar a la mare del Blake a l'aeroport, que ve a visitar-lo durant una setmana i en acabat m'han deixat aprop del meu alberg i ens hem despedit, perque ja no ens tornarem a veure (si mes no durant aquest viatge). Li estic molt agrait tot el que ha fet per mi, ja que m'ha presentat a molta gent i ha fet que el viatge no fos simplement natural i cultural, sino tambe personal en el sentit de coneixer gent.
I dema es l'ultim dia del viatge! Ja que agafo el vol cap a Portland a les 22:40! La idea es anar a veure el memorial de Pearl Harbour i despres d'aixo si em queda temps potser fer alguna altra cosa, pero ja es veura!
Despres de donar alguna volta pel centre me n'he tornat a l'alberg i he esperat a que el Blake em truques per anar cap a North Shore, la costa nord de l'illa. Mentrestant he conegut al Rafael, un noi austriac que porta 8 mesos viatjant pel mon. Suposo que es normal trobar-te gent aixi en un alberg: deixen la feina i tot endarrera perque ho troben avorrit i se'n van a veure mon fins que se'n cansen o es queden sense diners o troben un lloc on quedar-se.
Cap alla la 1 del migdia he anat cap a casa el Blake i hem agafat el cotxe per anar a North Shore. Alla hem fet una barbacoa a la casa d'unes amigues de la novia del Blake. El que era impressionant es que la casa tenia un jardinet, que arribava just a la platja. A mes, alla totes les cases de primera linia de mar tenen el jardi d'aquesta manera, aixi que donava la sensacio de que cada propietari tenia la seva zona particular de la platja. El millor ha sigut quan he fet "snorkel" per alla i he nadat al costat d'una tortuga que devia fer com a minim mig metre!! M'ha fet molta il.lusio perque m'he sentit com a dins d'un documental durant una estona.
Les vistes de les muntanyes eren molt guapes, sobretot quan s'acostava la posta de sol, que feia que els verds agafessin uns tons diferents.
Al tornar hem anat a buscar a la mare del Blake a l'aeroport, que ve a visitar-lo durant una setmana i en acabat m'han deixat aprop del meu alberg i ens hem despedit, perque ja no ens tornarem a veure (si mes no durant aquest viatge). Li estic molt agrait tot el que ha fet per mi, ja que m'ha presentat a molta gent i ha fet que el viatge no fos simplement natural i cultural, sino tambe personal en el sentit de coneixer gent.
I dema es l'ultim dia del viatge! Ja que agafo el vol cap a Portland a les 22:40! La idea es anar a veure el memorial de Pearl Harbour i despres d'aixo si em queda temps potser fer alguna altra cosa, pero ja es veura!
Sunday, 28 June 2009
Dia de barbacoes
Avui al mati m'he passat un bon rato organitzant la maleta, que ja hi tinc masses coses i intentar que tot hi entri mes o menys ordenat ja s'esta fent dificil. Aixi doncs, un cop feta la maleta, he deixat l'alberg enrera, he tornat el cotxe i he agafat l'avio. Havia triat un seient al costat d'una finestra per tal de poder veure les illes, pero m'he trobat en que hi havia un dels dos reactors just davant de la finestra i no he pogut veure res... Si mes no tenia els 10 ultims seients de l'avio per mi sol.
A l'arribar a Honolulu he quedat amb el Blake i la Pascale al meu alberg per anar a fer una barbacoa a una mansio d'uns amics seus al peu d'una de les muntanyes que dona a Honolulu. Despres d'un viatge mes llarg que el de l'avio, he arribat a l'alberg i despres de deixar les coses hem anat primer a buscar els 3 nens dels que temporalment el Blake esta cuidant. Un cop els hem tingut entre nosaltres, hem agafat una furgoneta i ens hem dirigit cap a una mansio on viuen 4 o 5 nois amics d'ells per la muntanya que dona a Honolulu i alla ens hem estat banyant a la piscina que tenen i menjat carn feta a la barbacoa. Ha sigut interessant perque hi havia un noi que havia viscut uns quants anys a Granada i que deia que ara esta vivint temporalment a Hawaii, pero que el seu cor pertany a Espanya i que d'aqui a no molt hi tornaria.
Cap alla les 6 ens n'hem anat a una altra casa, mes al nord de l'illa on hi havia una altra barbacoa. En aquesta he conegut a bastanta gent i tothom em preguntava, "tu ets el que fas couch surfing?" i "d'on ets?" i quan els hi deia que era de Barcelona sempre els hi preguntava si hi havien estat, fins que al final a una li he dit, no et preguntare si hi has estat perque m'he cansat d'aquesta pregunta jeje. Es curios perque en tots aquests dies potser he conegut com 20 o 30 persones, i nomes una era nascuada aqui, tota la resta son gent d'altres punts d'america o del mon que han acabat aqui per alguna rao o altra. I tambe la majoria han viscut a varis llocs de l'estranger. Aixi que tot i que jo era el visitant, sentia com si tots haguessin vist mes mont que jo...
A l'arribar a Honolulu he quedat amb el Blake i la Pascale al meu alberg per anar a fer una barbacoa a una mansio d'uns amics seus al peu d'una de les muntanyes que dona a Honolulu. Despres d'un viatge mes llarg que el de l'avio, he arribat a l'alberg i despres de deixar les coses hem anat primer a buscar els 3 nens dels que temporalment el Blake esta cuidant. Un cop els hem tingut entre nosaltres, hem agafat una furgoneta i ens hem dirigit cap a una mansio on viuen 4 o 5 nois amics d'ells per la muntanya que dona a Honolulu i alla ens hem estat banyant a la piscina que tenen i menjat carn feta a la barbacoa. Ha sigut interessant perque hi havia un noi que havia viscut uns quants anys a Granada i que deia que ara esta vivint temporalment a Hawaii, pero que el seu cor pertany a Espanya i que d'aqui a no molt hi tornaria.
Cap alla les 6 ens n'hem anat a una altra casa, mes al nord de l'illa on hi havia una altra barbacoa. En aquesta he conegut a bastanta gent i tothom em preguntava, "tu ets el que fas couch surfing?" i "d'on ets?" i quan els hi deia que era de Barcelona sempre els hi preguntava si hi havien estat, fins que al final a una li he dit, no et preguntare si hi has estat perque m'he cansat d'aquesta pregunta jeje. Es curios perque en tots aquests dies potser he conegut com 20 o 30 persones, i nomes una era nascuada aqui, tota la resta son gent d'altres punts d'america o del mon que han acabat aqui per alguna rao o altra. I tambe la majoria han viscut a varis llocs de l'estranger. Aixi que tot i que jo era el visitant, sentia com si tots haguessin vist mes mont que jo...
Ultim dia a Big Island
A l'acabar el viatge amb barco, me n'he anat directe al llit per acabar de dormir unes horetes mes que realment m'han sigut utils. Al despertar-me perque algu ha trucat el mobil pero quan he contestat no m'han respost.
Total, que he agafat els bartuls i me n'he anat cap a la costa sur, on la intencio era passar un rato prenent el sol a una platja de sorra negra i abans de la posta anar cap al punt mes al sud de l'illa, que tambe es el punt mes al sud de tot estats units.
Quan he arribat a la platja m'he trobat en que el temps no acompanyava gaire, estava molt nuvolat tot, pero no plovia. Aixi que he passejat un rato per la platja, pero despres me n'he anat cap al "south point" a veure si hi havia mes sort alla.
Pero la sort tampoc m'ha acompanyat i tambe estava molt nuvolat i feia molt de vent. Aixi que he fet una passejada per la zona, on per cert, hi havia les onades mes grans que recordo per Hawaii i despres he desfet tot el cami per tornar cap a l'alberg.
Com que encara quedaven algunes hores utils, me n'he anat de compres a un centre comercial i m'he comprat un banyador tipus surfero i un parell de pantalons curts, que em fa falta renovar el vestuari jeje En acabat cap a dormir que dema toca agafar un avio de tornada cap a O'ahu!
Total, que he agafat els bartuls i me n'he anat cap a la costa sur, on la intencio era passar un rato prenent el sol a una platja de sorra negra i abans de la posta anar cap al punt mes al sud de l'illa, que tambe es el punt mes al sud de tot estats units.
Quan he arribat a la platja m'he trobat en que el temps no acompanyava gaire, estava molt nuvolat tot, pero no plovia. Aixi que he passejat un rato per la platja, pero despres me n'he anat cap al "south point" a veure si hi havia mes sort alla.
Pero la sort tampoc m'ha acompanyat i tambe estava molt nuvolat i feia molt de vent. Aixi que he fet una passejada per la zona, on per cert, hi havia les onades mes grans que recordo per Hawaii i despres he desfet tot el cami per tornar cap a l'alberg.
Com que encara quedaven algunes hores utils, me n'he anat de compres a un centre comercial i m'he comprat un banyador tipus surfero i un parell de pantalons curts, que em fa falta renovar el vestuari jeje En acabat cap a dormir que dema toca agafar un avio de tornada cap a O'ahu!
Lava a menys de 10 metres!!
Avui m'he despertat a les 2:50 per anar a una gasolinera que era el punt de trobada amb la gent per anar a agafar el barco. Despres de que els responsables ens hagin passat llista, hem agafat els cotxes i hem anat cap a un moll, on tots hem pujat damunt del barco i ens hem dirigit cap als dos llocs on la lava toca l'ocea.
El pacifici no s'ha comportat massa be amb mi i la barca ha estat botant durant tot el trajecte, pero a base de concentracio i sentar-me al final, he lograt no marejar-me durant els 35 minuts de trajecte.
Un cop alla he pogut veure lava a uns 6 metres de distancia, tocar lo calenta que estava l'aigua i ofegar-me entre el vapor que sortia!! Es dificil d'explicar, perque veure lava sortint disparada a uns 3 metres d'altura quan tu estas simplement a uns 6 metres es algo molt especial. He intentat fer fotos i video, pero ha caigut molta aigua a dins del barco i a la minima he mirat que la camera i no la lava m'he marejat molt, aixi que no he fet fotos ni videos al final. Per una idea del que he vist, un video que tenen a la pagina web d'inicis de juny:
El pacifici no s'ha comportat massa be amb mi i la barca ha estat botant durant tot el trajecte, pero a base de concentracio i sentar-me al final, he lograt no marejar-me durant els 35 minuts de trajecte.
Un cop alla he pogut veure lava a uns 6 metres de distancia, tocar lo calenta que estava l'aigua i ofegar-me entre el vapor que sortia!! Es dificil d'explicar, perque veure lava sortint disparada a uns 3 metres d'altura quan tu estas simplement a uns 6 metres es algo molt especial. He intentat fer fotos i video, pero ha caigut molta aigua a dins del barco i a la minima he mirat que la camera i no la lava m'he marejat molt, aixi que no he fet fotos ni videos al final. Per una idea del que he vist, un video que tenen a la pagina web d'inicis de juny:
Thursday, 25 June 2009
Una volta per l'illa
Avui al mati he trucat a una agencia que feia lo d'anar a veure la lava i m'han dit que el millor es fer-ho quan surt el sol. Aixi que dema al mati, m'he d'aixecar a les 2:50 per estar a les 3:30 a una gasolinera per agafar un baixell per anar a veure la lava mentres surt el sol, a veure que tal va!!
Com que em feia gracia un dia fer la volta per l'illa i sabent que dema estare cansat despres de lo del barco, he decidit fer-ho avui. Primer he anat a la punta sud est a veure una especie de jacuzzi que esta al mar i que es calenta per la lava, pero despres de quasi 1 hora de cami no ho he trobat... aixi que he fet mitja volta i he anat cap al nord i despres oest per fer una carretereta entre els dos grans volcans de l'illa. Com sempre ha anat plovent a ratos si, a ratos no, a estones molt poc, a estones molt. Es un clima molt raro el d'aqui. Com que estava nuvolat no podia veure el cim dels dos volcans, pero igualment la vista era bonica.
El final de la carretera es l'altra punta de l'illa pel costat oest. Un cop alla he decidit fer una parada a un platja a prendre una mica el sol, cosa que encara no he fet des de que estic per aqui, que ja es trist. La platja era bonica, pero res de l'altra mon. Si mes no l'aigua estava calenta, com a mi m'agrada :P
Despres he continuat direccio sud fins arribar a una bahia que diuen que esta molt be per fer snorkel, pero a l'arribar alla el temps no acompanyava massa ni per prendre el sol ni per tirar-se a l'aigua, aixi que he decidit continuar la volta, sabent que em quedaven entre 2 i 3 hores mes de viatge.
Tot i que no he parat gaire de conduir durant tot el dia, el que m'ha servit es per veure amb la velocitat i frequencia en que canvia absolutament la vegetacio i paissatge de l'illa. Passes de zones on hi ha lava sense cap planta pel damunt, a zones de lava en que les plantes quasi ho han replantat tot, a zones de selva, a zones de bosc. Molt variat. En un lloc era molt curios perque es veia com una especie de bosc raro, que quedava tallat per la lava d'una antiga erupcio.
I res, ara toca a anar dormir d'hora que dema he de matinar molt!!
Com que em feia gracia un dia fer la volta per l'illa i sabent que dema estare cansat despres de lo del barco, he decidit fer-ho avui. Primer he anat a la punta sud est a veure una especie de jacuzzi que esta al mar i que es calenta per la lava, pero despres de quasi 1 hora de cami no ho he trobat... aixi que he fet mitja volta i he anat cap al nord i despres oest per fer una carretereta entre els dos grans volcans de l'illa. Com sempre ha anat plovent a ratos si, a ratos no, a estones molt poc, a estones molt. Es un clima molt raro el d'aqui. Com que estava nuvolat no podia veure el cim dels dos volcans, pero igualment la vista era bonica.
El final de la carretera es l'altra punta de l'illa pel costat oest. Un cop alla he decidit fer una parada a un platja a prendre una mica el sol, cosa que encara no he fet des de que estic per aqui, que ja es trist. La platja era bonica, pero res de l'altra mon. Si mes no l'aigua estava calenta, com a mi m'agrada :P
Despres he continuat direccio sud fins arribar a una bahia que diuen que esta molt be per fer snorkel, pero a l'arribar alla el temps no acompanyava massa ni per prendre el sol ni per tirar-se a l'aigua, aixi que he decidit continuar la volta, sabent que em quedaven entre 2 i 3 hores mes de viatge.
Tot i que no he parat gaire de conduir durant tot el dia, el que m'ha servit es per veure amb la velocitat i frequencia en que canvia absolutament la vegetacio i paissatge de l'illa. Passes de zones on hi ha lava sense cap planta pel damunt, a zones de lava en que les plantes quasi ho han replantat tot, a zones de selva, a zones de bosc. Molt variat. En un lloc era molt curios perque es veia com una especie de bosc raro, que quedava tallat per la lava d'una antiga erupcio.
I res, ara toca a anar dormir d'hora que dema he de matinar molt!!
Lava viva!!
Despres de l'excursio he fet una migdiada a l'alberg, perque estava a mig cami entre el Waipio Valley i la destinacio mes esperada del viatge: un punt concret de la costa on hi va a parar la lava del volca i surt tot de fum i es pot veure la lava!! S'ha d'anar quan hi ha poca llum o quan es completament fosc perque sino la lava no es pot destingir degut a la llum del sol. Despres d'una hora de cotxe i un bon rato conduint per una carretera sobre lava d'una erupcio relativament recent, ja he pogut veure la fumera.
A mesura que m'estava acostant, m'he emocionat mes i mes. Quan deixes el cotxe has de caminar un rato sobre lava seca fins a arribar al punt d'observacio, on esta ple de gent. Pero alla ha arribat la decepcio: per lo vist fa un temps van haver de canviar el punt d'observacio perque ara els fums del volca son mes toxics i es veu des del costat contrari d'on es veia abans i mes lluny. A la pagina web oficial de turisme de hawaii, t'ensenyen fotos de la posicio antiga, que mola molt mes.
L'unic que he pogut veure ha sigut fum, de tant en tant com el fum es tornava vermell degut a la lava i encara mes de tant en tant lava que sortia escupida. Pero ha sigut una mica depecionant degut a lo molt que m'esperava. He sentit que es poden agafar vaixells petits per veure-ho des de primera linia, aixi que mirare de fer aixo perque realment veure lava ben aprop es el que mes il.lusio em fa del viatge.
A mesura que m'estava acostant, m'he emocionat mes i mes. Quan deixes el cotxe has de caminar un rato sobre lava seca fins a arribar al punt d'observacio, on esta ple de gent. Pero alla ha arribat la decepcio: per lo vist fa un temps van haver de canviar el punt d'observacio perque ara els fums del volca son mes toxics i es veu des del costat contrari d'on es veia abans i mes lluny. A la pagina web oficial de turisme de hawaii, t'ensenyen fotos de la posicio antiga, que mola molt mes.
L'unic que he pogut veure ha sigut fum, de tant en tant com el fum es tornava vermell degut a la lava i encara mes de tant en tant lava que sortia escupida. Pero ha sigut una mica depecionant degut a lo molt que m'esperava. He sentit que es poden agafar vaixells petits per veure-ho des de primera linia, aixi que mirare de fer aixo perque realment veure lava ben aprop es el que mes il.lusio em fa del viatge.
Waipio Valley
Avui per fi he dormit be! Primera vegada des de que estic aqui i mira que ja he dormit cops per aqui. Amb tota l'energia del mon me n'he anat cap al nord est de l'illa per fer una excursio pel Waipio Valley, una vall molt bonica.
A la vall nomes s'hi pot baixar o caminant o amb un 4x4 perque la carretera que baixa es moooolt inclinada. A l'arribar he aparcat el cotxe a la part de dalt i me n'he anat al mirador per disfrutar de la vista.
Quan he baixat la carretera no m'imaginava pas lo dura que seria la pujada... a l'arribar abaix primer me n'he anat cap un cami que va cap a l'interior de la vall. El cami s'ha anat complicant poc a poc. Primer he hagut de creuar un riu d'uns 50cm de profunditat i despres caminar per un cami de rocs amb aigua i despres tot enfangat. Al final m'he cansat de tant mal cami i he donat mitja volta, pero si mes no he tingut la sensacio d'estar al mig d'una selva i veure tot de caigudes d'aigua que queien des de les parts altes de la vall.
El seguent desti ha sigut la platja, que era d'una sorra grisa, ni blanca ni negra. L'aigua, a diferencia del que m'esperava, estava bastant freda, pero igualment hi havia bastanta gent banyant-se. He dinat alla i en acabat tenia la intencio de pujar cap a l'altre costat de la vall. Pero per sort m'he iluminat i he decidit que era millor marxar, perque volia anar a veure lo de la lava durant la posta de sol i segurament no arribaria a temps.
Total, que m'he posat a pujar la pujada i com he patit!! A l'inici caminava molt rapid, perque pensava que aixi faria exercici, pero quan anava per la meitat he vist que havia fet una tonteria, perque la pujada era molt llarga i la calor m'estava matant. Al final he arribat caminant a la meitat de la velocitat que a l'inici jeje
A la vall nomes s'hi pot baixar o caminant o amb un 4x4 perque la carretera que baixa es moooolt inclinada. A l'arribar he aparcat el cotxe a la part de dalt i me n'he anat al mirador per disfrutar de la vista.
Quan he baixat la carretera no m'imaginava pas lo dura que seria la pujada... a l'arribar abaix primer me n'he anat cap un cami que va cap a l'interior de la vall. El cami s'ha anat complicant poc a poc. Primer he hagut de creuar un riu d'uns 50cm de profunditat i despres caminar per un cami de rocs amb aigua i despres tot enfangat. Al final m'he cansat de tant mal cami i he donat mitja volta, pero si mes no he tingut la sensacio d'estar al mig d'una selva i veure tot de caigudes d'aigua que queien des de les parts altes de la vall.
El seguent desti ha sigut la platja, que era d'una sorra grisa, ni blanca ni negra. L'aigua, a diferencia del que m'esperava, estava bastant freda, pero igualment hi havia bastanta gent banyant-se. He dinat alla i en acabat tenia la intencio de pujar cap a l'altre costat de la vall. Pero per sort m'he iluminat i he decidit que era millor marxar, perque volia anar a veure lo de la lava durant la posta de sol i segurament no arribaria a temps.
Total, que m'he posat a pujar la pujada i com he patit!! A l'inici caminava molt rapid, perque pensava que aixi faria exercici, pero quan anava per la meitat he vist que havia fet una tonteria, perque la pujada era molt llarga i la calor m'estava matant. Al final he arribat caminant a la meitat de la velocitat que a l'inici jeje
Caminant sobre lava
Avui no se que m'ha passat, pero m'ha agafat una especie de jet lag invers del que hauria de tenir i no m'he pogut adormir fins tard i quan m'he aixecat per anar cap al parc de volcans estava destrossat. Durant tota la nit ha estat plovent a bots i barrals, aixi que al veure el sol entrant per la finestra quasi m'han caigut llagrimes d'alegria.
He agafat el cotxe i me n'he anat cap al parc, a una hora aproximadament. A l'arribar, i despres d'informar-me de les diferents excursions que es poden fer, he decidit fer-les totes, ja que no son gaire dificils. La primera es donar la volta al voltant del crater del volca Kilauea. Anteriorment es podia fer la volta sencera, pero ara una part esta tancada perque l'aire que treu ara es mes toxic que abans. Veure tot el crater d'un volca treient molt de fum, no te perdua.
Pels voltants del crater tambe hi ha molts llocs per on surt fum ben calentet i les roques agafant colors sulfurosos (si es que es un color...).
Despres de veure tot el crater, he fet una altre excursio que va pel damunt d'un crater que ja no esta actiu. El millor es caminar pel damunt de la lava congelada i en alguns llocs amb grans esquerdes pels moviments que encara hi ha de tant en tant. Durant l'excursio he conegut el Russell i la seva dona, una simpatica parella d'uns 60 anys que m'han convidat a anar el dijous a fer snorkel a l'hotel on ells estan. Per lo vist hi ha mantes per alla i nomes hi pots anar si estas allotjat alla. Potser faig un pensament i me n'hi vaig!
Despres d'aquesta excursio ha vingut la millor part del dia, que ha sigut la baixada des del volca fins a la costa, on es podia veure la lava de diferents erupcions. Realment es impressionant lo gran que arriben a ser i la d'hectaries que pot arribar a abarcar. Quan he arribat a nivell de mar, he pogut caminar per la lava d'una de les ultimes erupcions, que passa pel damunt d'una carretera que han decidit que no valia la pena arreglar. Es simplement increible les formes que agafa la lava, molt diferents de les formes que tenia el crater congelat.
A l'acabar la visita al parc volia anar a veure un dels llocs mes esperats del viatge, que es un punt de la costa on la lava del volca arriba al mar i surt tot de fuma i es pot veure lava encara "viva". El problema es que estava molt cansat i he decidit que era millor deixar-ho per un altre dia. A lo millor dema, pero les expectatives son molt altes i les coses vistes en la illa son fins ara inmillorables!
He agafat el cotxe i me n'he anat cap al parc, a una hora aproximadament. A l'arribar, i despres d'informar-me de les diferents excursions que es poden fer, he decidit fer-les totes, ja que no son gaire dificils. La primera es donar la volta al voltant del crater del volca Kilauea. Anteriorment es podia fer la volta sencera, pero ara una part esta tancada perque l'aire que treu ara es mes toxic que abans. Veure tot el crater d'un volca treient molt de fum, no te perdua.
Pels voltants del crater tambe hi ha molts llocs per on surt fum ben calentet i les roques agafant colors sulfurosos (si es que es un color...).
Despres de veure tot el crater, he fet una altre excursio que va pel damunt d'un crater que ja no esta actiu. El millor es caminar pel damunt de la lava congelada i en alguns llocs amb grans esquerdes pels moviments que encara hi ha de tant en tant. Durant l'excursio he conegut el Russell i la seva dona, una simpatica parella d'uns 60 anys que m'han convidat a anar el dijous a fer snorkel a l'hotel on ells estan. Per lo vist hi ha mantes per alla i nomes hi pots anar si estas allotjat alla. Potser faig un pensament i me n'hi vaig!
Despres d'aquesta excursio ha vingut la millor part del dia, que ha sigut la baixada des del volca fins a la costa, on es podia veure la lava de diferents erupcions. Realment es impressionant lo gran que arriben a ser i la d'hectaries que pot arribar a abarcar. Quan he arribat a nivell de mar, he pogut caminar per la lava d'una de les ultimes erupcions, que passa pel damunt d'una carretera que han decidit que no valia la pena arreglar. Es simplement increible les formes que agafa la lava, molt diferents de les formes que tenia el crater congelat.
A l'acabar la visita al parc volia anar a veure un dels llocs mes esperats del viatge, que es un punt de la costa on la lava del volca arriba al mar i surt tot de fuma i es pot veure lava encara "viva". El problema es que estava molt cansat i he decidit que era millor deixar-ho per un altre dia. A lo millor dema, pero les expectatives son molt altes i les coses vistes en la illa son fins ara inmillorables!
Tuesday, 23 June 2009
Un dia de transicio
Al mati m'he despertat cap a les 8:30 per fer la maleta i marxar cap a l'aeroport per agafar el vol cap a Big Island, l'altra illa que visitare. He mirat de despertar el Blake per dir-li adeu i donar-li les gracies, pero no s'ha despertat, aixi que anat a agafar el bus per anar a l'aeroport. Pero despres d'uns 20 minuts esperant, quan ha arribat el bus, la conductora no m'ha deixat entrar dient-me que anava amb una maleta i que no podia agafar el bus amb la maleta. Tot i que sonava raro, he preferit no portar-li la contraria i m'he baixat donant-li les gracies.
Aixi que he anat a buscar un taxi i m'he trobat amb un conductor molt curios. Era un senyor de 81 anys, que estava molt content perque havia vist que si enlloc de treballar 10 hores al dia, en treballes 12 o 14, es podria retirar al 2010... impressionant. M'ha explicat de tot, que havien despedit al seu fill, que li havia pagat 4000 dollars al seu fill perque escribis un llibre sobre ell que seria publicat al novembre, que volia fer-se cantant de rap, increible :D
Total, que he arribat puntual a l'aeroport i el vol ha anat sense problemes. La maleta ha sortit molt rapida, sembla que a Hilo (on he aterrat) son mes eficients que a molts altres llocs. Aconseguir el cotxe de lloguer i arribar a l'alberg no ha costat gaire. Que per cert, tinc la sensacio que soc l'unic hoste, perque el tio m'ha dit tu has de ser el Guillem i no hi havia ningu per alla, aixi que... Despres d'aixo m'he anat a donar una volta caminant per Hilo, i es un poble mes aviat tristot i gristot.
En acabar, he tornat a l'alberg i s'ha posat a ploure a bots i barrals. M'he posat a mirar la prediccio i sembla que tots els dies hi ha prediccio de pluja, aixi que a veure que tal va tot, perque si es aixi, sembla que la visita a volcans i altres coses seran passades per aigua.
Aixi que he anat a buscar un taxi i m'he trobat amb un conductor molt curios. Era un senyor de 81 anys, que estava molt content perque havia vist que si enlloc de treballar 10 hores al dia, en treballes 12 o 14, es podria retirar al 2010... impressionant. M'ha explicat de tot, que havien despedit al seu fill, que li havia pagat 4000 dollars al seu fill perque escribis un llibre sobre ell que seria publicat al novembre, que volia fer-se cantant de rap, increible :D
Total, que he arribat puntual a l'aeroport i el vol ha anat sense problemes. La maleta ha sortit molt rapida, sembla que a Hilo (on he aterrat) son mes eficients que a molts altres llocs. Aconseguir el cotxe de lloguer i arribar a l'alberg no ha costat gaire. Que per cert, tinc la sensacio que soc l'unic hoste, perque el tio m'ha dit tu has de ser el Guillem i no hi havia ningu per alla, aixi que... Despres d'aixo m'he anat a donar una volta caminant per Hilo, i es un poble mes aviat tristot i gristot.
En acabar, he tornat a l'alberg i s'ha posat a ploure a bots i barrals. M'he posat a mirar la prediccio i sembla que tots els dies hi ha prediccio de pluja, aixi que a veure que tal va tot, perque si es aixi, sembla que la visita a volcans i altres coses seran passades per aigua.
Catamara i Surf
Al mati m'he aixecat destrossat per varies raons: la ultima nit a Portland vam sortir de farra amb el Ramon i la Lisa i em vaig quedar a dormir al sofa de casa la Lisa. Vam anar a dormir cap alla les 2 i pico i ens vam aixecar com abans de les 7 perque el Ramon agafava un vol cap a Barcelona al mati. Durant tot el dia no vaig dormir excepte una o dues horetes a l'avio cap a Honolulu. I aquesta nit la he passat un altre cop dormint a un sofa, que tot i comode no m'hi he acostumat tant be com al de casa la Lisa i m'he passat quasi tota la nit despert. A mes, les 3 hores de diferencia horaria han fet que a les 7 ja ni tingues ganes de dormir. Total, que m'he aixecat mes destrossat que res.
He parlat una rato amb la Pascale que ha sigut la primera en aixecar-se i m'ha dit on hi havia un supermercat on he comprat l'esmorzar per tots. En acabat, quan el Blake ja estava despert la Pascale ens deia que havia d'anar a fer una volta amb un catamara molt gran per coneixer una noia per uns temes del negoci que porta (algo de turisme). Ens ha dit que tenia una entrada gratis i que si voliem, pagant una ens podiem apuntar els dos, aixi que no ens ho hem pensat i hem dit que si.
El catamaran sortia a les 12:30, aixi que el Blake m'ha dit d'ensenyar-me una mica la platja abans d'anar al port (que esta al costat). Si t'ho mires fredament, s'assembla molt a qualsevol de les ciutats massa explotades de la costa espanyola, pero amb una aigua mes bonica i amb ones mes grans i molta gent fent surf :D
Al cap de 30 minuts fent voltes per la platja, hem anat cap al catamaran, on ens hem trobat a la Pascale. Despres d'uns minuts esperant, hem sortit a donar una volta d'unes 2 hores. Amb lo que feia que no agafava un baixell i la meva mala memoria, no recordava amb la facilitat en que em marejo, aixi que al cap de 30 minuts he estat mes marejat que una sopa. Menus mal que quan hem fet mitja volta i hem anat a favor de les ones, el catamara no es movia tant i se m'ha passat.
Durant el viatge la Pascale ha conegut la noia que havia de coneixer, que ha resultat ser una noia nascuda a Hawaii que havia viscut 2 anys a Madrid i parlava un castella perfecte. Estava al catamara amb una noia mexicana amb la que havia compartit pis a Madrid. Hem estat xerrant un rato i m'han semblat molt simpatiques. Aqui tothom menys jo ha viscut com a minim 3 o 4 anys de la seva vida a l'extranjer... et fa sentir una mica inferior, pero bueno. Una foto amb el Blake i la Pascale i un parell de fotos mes des del catamaran.
En acabar la travesia, hem agafat les bicis i hem anat cap a l'apartament, on he aprofitat per fer una migdiada. Per variar m'han comentat que he sobat amb la boca oberta, quin classic :D Despres d'aixo, el Blake m'ha dit que podiem anar a fer surf, que ell m'ensenyaria i em deixaria una taula. Aixi que no ho he dubtat i hem agafat les bicis (la meva sense frens...) amb una taula de dos metres a la ma i hem anat cap a la platja.
La conclusio de la sessio de surf es que es un esport molt dur. Primer has d'anar fins a la zona de les onades nadant damunt de la taula. Aqui han sigut com uns 200 o 300 metres i he arribat alla destrossat. Despres, si ets novato t'has de posar samarreta, perque tota la taula es rasposa perque els peus no rellisquin. Total, que si no estas acostumat, acabes amb la panxa i els mugrons destrossats jeje I apart de tot aixo, es molt xungo agafar onades i ja no us dic posar-se dret. Jo nomes he agafat com 3 onades durant una hora i en cap de les 3 m'he pogut ni acostar a aixecar-me. Tambe es molt divertit veure mentres el Blake esperava onades es podia assentar com si res damunt la taula, jo feia esfor$os titanics per no caure (semblava com si estigues damunt l'atraccio del toro del tibidabo de fa molts anys). Resumint, que esta be per provar, pero no crec que repeteixi si no es per passar-m'hi una setmana sencera i aprendre de veritat.
Al tornar amb la bici, quasi m'espinyo contra una farola per esquivar un tio. Amb frens a la bici i sense taula no hauria passat res, pero les dues coses juntes han fet que la situacio es poses xunga, pero ho he solventat be :D
A l'arribar al pis, ha vingut la novia del Blake a sopar la pasta que ens ha cuinat (el Blake). La Pascale tambe s'ha apuntat i despres hem anat tots en bici a un cine on fan pel.licules per un dollar. Es tant barat perque enlloc de posar les ultimes pelis, posa les de fa 3 mesos! La pel.licula ha estat be, pero tampoc ha matat. A la tornada, estava plovent a bots i barrals, aixi que ens hem quedat ben mullats, pero amb la calor que fa tampoc no passa res.
A l'arribar a casa he anat directe a dormir, que el dia ha sigut molt llarg. Aquest cop he pogut dormir sobre un llit, aixi que segur que la nit sera millor :D
He parlat una rato amb la Pascale que ha sigut la primera en aixecar-se i m'ha dit on hi havia un supermercat on he comprat l'esmorzar per tots. En acabat, quan el Blake ja estava despert la Pascale ens deia que havia d'anar a fer una volta amb un catamara molt gran per coneixer una noia per uns temes del negoci que porta (algo de turisme). Ens ha dit que tenia una entrada gratis i que si voliem, pagant una ens podiem apuntar els dos, aixi que no ens ho hem pensat i hem dit que si.
El catamaran sortia a les 12:30, aixi que el Blake m'ha dit d'ensenyar-me una mica la platja abans d'anar al port (que esta al costat). Si t'ho mires fredament, s'assembla molt a qualsevol de les ciutats massa explotades de la costa espanyola, pero amb una aigua mes bonica i amb ones mes grans i molta gent fent surf :D
Al cap de 30 minuts fent voltes per la platja, hem anat cap al catamaran, on ens hem trobat a la Pascale. Despres d'uns minuts esperant, hem sortit a donar una volta d'unes 2 hores. Amb lo que feia que no agafava un baixell i la meva mala memoria, no recordava amb la facilitat en que em marejo, aixi que al cap de 30 minuts he estat mes marejat que una sopa. Menus mal que quan hem fet mitja volta i hem anat a favor de les ones, el catamara no es movia tant i se m'ha passat.
Durant el viatge la Pascale ha conegut la noia que havia de coneixer, que ha resultat ser una noia nascuda a Hawaii que havia viscut 2 anys a Madrid i parlava un castella perfecte. Estava al catamara amb una noia mexicana amb la que havia compartit pis a Madrid. Hem estat xerrant un rato i m'han semblat molt simpatiques. Aqui tothom menys jo ha viscut com a minim 3 o 4 anys de la seva vida a l'extranjer... et fa sentir una mica inferior, pero bueno. Una foto amb el Blake i la Pascale i un parell de fotos mes des del catamaran.
En acabar la travesia, hem agafat les bicis i hem anat cap a l'apartament, on he aprofitat per fer una migdiada. Per variar m'han comentat que he sobat amb la boca oberta, quin classic :D Despres d'aixo, el Blake m'ha dit que podiem anar a fer surf, que ell m'ensenyaria i em deixaria una taula. Aixi que no ho he dubtat i hem agafat les bicis (la meva sense frens...) amb una taula de dos metres a la ma i hem anat cap a la platja.
La conclusio de la sessio de surf es que es un esport molt dur. Primer has d'anar fins a la zona de les onades nadant damunt de la taula. Aqui han sigut com uns 200 o 300 metres i he arribat alla destrossat. Despres, si ets novato t'has de posar samarreta, perque tota la taula es rasposa perque els peus no rellisquin. Total, que si no estas acostumat, acabes amb la panxa i els mugrons destrossats jeje I apart de tot aixo, es molt xungo agafar onades i ja no us dic posar-se dret. Jo nomes he agafat com 3 onades durant una hora i en cap de les 3 m'he pogut ni acostar a aixecar-me. Tambe es molt divertit veure mentres el Blake esperava onades es podia assentar com si res damunt la taula, jo feia esfor$os titanics per no caure (semblava com si estigues damunt l'atraccio del toro del tibidabo de fa molts anys). Resumint, que esta be per provar, pero no crec que repeteixi si no es per passar-m'hi una setmana sencera i aprendre de veritat.
Al tornar amb la bici, quasi m'espinyo contra una farola per esquivar un tio. Amb frens a la bici i sense taula no hauria passat res, pero les dues coses juntes han fet que la situacio es poses xunga, pero ho he solventat be :D
A l'arribar al pis, ha vingut la novia del Blake a sopar la pasta que ens ha cuinat (el Blake). La Pascale tambe s'ha apuntat i despres hem anat tots en bici a un cine on fan pel.licules per un dollar. Es tant barat perque enlloc de posar les ultimes pelis, posa les de fa 3 mesos! La pel.licula ha estat be, pero tampoc ha matat. A la tornada, estava plovent a bots i barrals, aixi que ens hem quedat ben mullats, pero amb la calor que fa tampoc no passa res.
A l'arribar a casa he anat directe a dormir, que el dia ha sigut molt llarg. Aquest cop he pogut dormir sobre un llit, aixi que segur que la nit sera millor :D
Aloha Hawaii
Per fi ha arribat el dissabte per agafar el vol cap a Honolulu! Despres d'un vol de 5:45 en que al costat tenia una parella amb una filla d'un any molt simpatica (tot el rato reia i ballava i feia tonteries) he arribat a la terra promesa!
L'aeroport m'ha recordat al de Barcelona perque han tardat 30 minuts en entregar les maletes... i despres d'aixo he anat a buscar el bus #9 per anar cap a casa el Blake! Despres d'esperar uns 30 minuts ha arribat el bus i 30 minuts mes de viatge fins la parada on havia de baixar. Menys mal que al bus deia el nom de la parada a una pantalleta del bus, que sino ni idea d'on havia de baixar. Des de la parada han sigut 5 minuts caminant fins a casa del Blake.
A l'entrar m'he trobat un munt de gent a dintre, el Blake, un noi i 3 noies. Resulta que el Blake (no natiu de Hawaii, pero america) comparteix pis amb la Pascale (Canadenca que tambe s'ha mogut a Hawaii). I els altres 3 els havien conegut aquell mateix dia fent surf. El noi vivia a una altra illa de Hawaii i les noies d'alguns llocs d'EEUU que ja no recordo. Despres de xerrar un rato tot plegats i oferir-lis el vi del priorat que portava com a agraiment per acollir-me, les 2 noies i el noi han marxat i ens hem quedat els 3 mirant una pel.licula. Cap alla la 1 del mati hem anat a dormir!
Per cert, que tan el Blake com la Pascale parlen castella bastant be. La Pascale va viure any i pico a Peru i el Blake vol anar a treballar a sud america d'aqui poc, aixi que m'ha dit que li anira be practicar! Les primeres sensacions a Hawaii han estat molt bones, si mes no pel que fa a la gent que he conegut, que semblen molt bona gent. Pel que fa a l'illa en si, no he vist res, aixi que a veure dema com va!
L'aeroport m'ha recordat al de Barcelona perque han tardat 30 minuts en entregar les maletes... i despres d'aixo he anat a buscar el bus #9 per anar cap a casa el Blake! Despres d'esperar uns 30 minuts ha arribat el bus i 30 minuts mes de viatge fins la parada on havia de baixar. Menys mal que al bus deia el nom de la parada a una pantalleta del bus, que sino ni idea d'on havia de baixar. Des de la parada han sigut 5 minuts caminant fins a casa del Blake.
A l'entrar m'he trobat un munt de gent a dintre, el Blake, un noi i 3 noies. Resulta que el Blake (no natiu de Hawaii, pero america) comparteix pis amb la Pascale (Canadenca que tambe s'ha mogut a Hawaii). I els altres 3 els havien conegut aquell mateix dia fent surf. El noi vivia a una altra illa de Hawaii i les noies d'alguns llocs d'EEUU que ja no recordo. Despres de xerrar un rato tot plegats i oferir-lis el vi del priorat que portava com a agraiment per acollir-me, les 2 noies i el noi han marxat i ens hem quedat els 3 mirant una pel.licula. Cap alla la 1 del mati hem anat a dormir!
Per cert, que tan el Blake com la Pascale parlen castella bastant be. La Pascale va viure any i pico a Peru i el Blake vol anar a treballar a sud america d'aqui poc, aixi que m'ha dit que li anira be practicar! Les primeres sensacions a Hawaii han estat molt bones, si mes no pel que fa a la gent que he conegut, que semblen molt bona gent. Pel que fa a l'illa en si, no he vist res, aixi que a veure dema com va!
Cap al paradis
Aprofitant que per enessima vegada estic a Portland i que els vols cap a Hawaii son baratets des d'aqui (uns 300 euros), doncs he decidit animar-me i anar cap alla!
Per no anar sol, he intentat enganyar a algunes persones del curro de Barna que ara estan per Portland, pero no he timat a ningu, aixi que res, me n'hi vaig sol!! Seran 10 dies en que visitare 2 illes: O'ahu, on esta Honolulu, la capital i que sera el meu primer desti i despres visitare Big Island, una illa plena de volcans. Volia visitar tambe Kaui, pero amb 10 dies son masses coses a veure i per fer-les totes malament, millor fer poc i be.
A Honolulu estare els 2 primers dies, dissabte i diumenge, tot i que dissabte arribare de nit, i dilluns al mati agafare un vol cap a Big Island, on estare 5 dies, fins dissabte el mati, que torno cap a O'ahu, on em quedare fins el seguent dilluns a la nit, que agafo el vol de tornada cap a Portland!
Aprofitant que ara estic apuntat al couch surfing, les dues primeres nits les a Honolulu les passare a casa del Blake, un noi america que esta alla disfrutant de la vida i que d'aqui poc se n'anira a viure a Brasil. Per Big Island i les dues nits restants estare en albergs on espero poder coneixer gent... pero aixo ja es veura. Ara, a esperar a que arribi el dia per arribar al paradis i poder disfrutar de sol, platjes, surf i volcans!!
Per no anar sol, he intentat enganyar a algunes persones del curro de Barna que ara estan per Portland, pero no he timat a ningu, aixi que res, me n'hi vaig sol!! Seran 10 dies en que visitare 2 illes: O'ahu, on esta Honolulu, la capital i que sera el meu primer desti i despres visitare Big Island, una illa plena de volcans. Volia visitar tambe Kaui, pero amb 10 dies son masses coses a veure i per fer-les totes malament, millor fer poc i be.
A Honolulu estare els 2 primers dies, dissabte i diumenge, tot i que dissabte arribare de nit, i dilluns al mati agafare un vol cap a Big Island, on estare 5 dies, fins dissabte el mati, que torno cap a O'ahu, on em quedare fins el seguent dilluns a la nit, que agafo el vol de tornada cap a Portland!
Aprofitant que ara estic apuntat al couch surfing, les dues primeres nits les a Honolulu les passare a casa del Blake, un noi america que esta alla disfrutant de la vida i que d'aqui poc se n'anira a viure a Brasil. Per Big Island i les dues nits restants estare en albergs on espero poder coneixer gent... pero aixo ja es veura. Ara, a esperar a que arribi el dia per arribar al paradis i poder disfrutar de sol, platjes, surf i volcans!!
Subscribe to:
Posts (Atom)